Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Església de Santa Maria

Descripció de les característiques i elements singulars

Església Santa Maria de Vilagrassa

L’Església de Santa Maria de Vilagrassa és una construcció de dues naus, amb una coberta exterior de teula àrab a dos vessants, essent més ample la nau principal que la nau lateral situada al sud.

La portalada de l'església de Santa Maria de Vilagrassa és un dels elements més destacats de l'edifici, construïda al segle XIII dins de l'estil romànic tardà i associada a l'Escola de Lleida. Aquesta portalada es caracteritza per un arc de mig punt amb arquivoltes en degradació, decorades amb motius geomètrics i vegetals. Els capitells també presenten una rica ornamentació escultòrica, incloent-hi escenes bíbliques, com l'expulsió d'Adam i Eva, la fugida a Egipte, i altres episodis del Gènesi, fet que li dona una gran importància artística dins l'arquitectura religiosa de l'època.

Un altre aspecte rellevant és que s'ha fet un estudi i una simulació de la policromia original que decorava aquesta portalada, la qual cosa permet imaginar com de colorida devia ser en el seu origen, tot i que avui dia només es conserva la pedra.

Aquesta portalada exemplifica la transició entre el romànic i el gòtic, i segueix els patrons estilístics de la zona de Lleida durant el segle XIII.

El campanar és d'estil romànic amb influències gòtiques i presenta una inclinació de 80 cm cap al sud. Va ser construït en dues fases: el primer tram, del segle XIII, coetani amb la portalada, i el segon, corresponent a una reforma del segle XIV. De planta rectangular, consta de cinc cossos separats per impostes, amb finestres geminades al tercer pis, on s’ubiquen les campanes. A la part superior, les gàrgoles decoren les cantonades, representant monstres fantàstics, tot i que una d'elles s'ha perdut. L'accés al campanar es realitza a través d'una porta exterior situada a quatre metres del terra.

Al mur sud exterior de l’església, es poden observar els escuts nobiliaris dels Anglesola i els Cardona, antics senyors de Vilagrassa, juntament amb un tercer escut il·legible.

A l'interior, la nau principal està delimitada per quatre arcs apuntats que sostenen les voltes estrellades o de creueria, mentre que la nau lateral al sud, més estreta i baixa, està coberta amb voltes de creueria, destacant una clau de volta amb la data de 1608. Dins l'església també hi ha diverses sepultures dels segles XVII i XVIII, així com un pòrtic renaixentista, datat de 1549, que correspon a l'antiga sagristia.