Simulació de la recreació 3D de la portalada de l'església, efectuada per l'empresa CALIDOS (www.calidos.cat) i publicada a la seva pàgina web amb tota la descripció i informació complementària.
Punts d'interès del municipi
|
✝️ Esglésies i ermites
|
|
🏛️ Edificis d'interés
|
|
🏠 Cal Giró
|
|
|
|
🧭 Elements singulars
|
| 💧 Pou del la Plaça del Filador |
|
🕳️ Lo Sitjar
|
|
🌿 Espais naturals
|
|
|
|
⚙️ Patrimoni industrial
|
|
|
⛪Església de Santa Maria
Vista de la façana de l'Església.
L’Església de Santa Maria de Vilagrassa és una construcció de dues naus, amb una coberta exterior de teula àrab a dos vessants, essent més ample la nau principal que la nau lateral situada al sud.
La portalada de l'església de Santa Maria de Vilagrassa és un dels elements més destacats de l'edifici, construïda al segle XIII dins de l'estil romànic tardà i associada a l'Escola de Lleida. Aquesta portalada es caracteritza per un arc de mig punt amb arquivoltes en degradació, decorades amb motius geomètrics i vegetals. Els capitells també presenten una rica ornamentació escultòrica, incloent-hi escenes bíbliques, com l'expulsió d'Adam i Eva, la fugida a Egipte, i altres episodis del Gènesi, fet que li dona una gran importància artística dins l'arquitectura religiosa de l'època.
Un altre aspecte rellevant és que s'ha fet un estudi i una simulació de la policromia original que decorava aquesta portalada, la qual cosa permet imaginar com de colorida devia ser en el seu origen, tot i que avui dia només es conserva la pedra.
Aquesta portalada exemplifica la transició entre el romànic i el gòtic, i segueix els patrons estilístics de la zona de Lleida durant el segle XIII.
El campanar és d'estil romànic amb influències gòtiques i presenta una inclinació de 80 cm cap al sud. Va ser construït en dues fases: el primer tram, del segle XIII, coetani amb la portalada, i el segon, corresponent a una reforma del segle XIV. De planta rectangular, consta de cinc cossos separats per impostes, amb finestres geminades al tercer pis, on s’ubiquen les campanes. A la part superior, les gàrgoles decoren les cantonades, representant monstres fantàstics, tot i que una d'elles s'ha perdut. L'accés al campanar es realitza a través d'una porta exterior situada a quatre metres del terra.
Al mur sud exterior de l’església, es poden observar els escuts nobiliaris dels Anglesola i els Cardona, antics senyors de Vilagrassa, juntament amb un tercer escut il·legible.
A l'interior, la nau principal està delimitada per quatre arcs apuntats que sostenen les voltes estrellades o de creueria, mentre que la nau lateral al sud, més estreta i baixa, està coberta amb voltes de creueria, destacant una clau de volta amb la data de 1608. Dins l'església també hi ha diverses sepultures dels segles XVII i XVIII, així com un pòrtic renaixentista, datat de 1549, que correspon a l'antiga sagristia.
Interior de l'Església de Santa Maria
Simulació de policromia virtual 3D sobre un detall de la portalada de l'església, efectuada per l'empresa CALIDOS (www.calidos.cat) i publicada a la seva pàgina web amb tota la descripció i informació complementària.
Vídeo explicatiu sobre tot el procediment de simulació de policromia sobre la portalada de l'església, efectuada per l'empresa CALIDOS (www.calidos.cat) i publicada a la seva pàgina web amb tota la descripció i informació complementària.
Resum de premsa amb les principals dades sobre la important restaruació efectuada el 2016 al campanar de l'església de Santa Maria de Vilagrassa.
Vídeo amb imatges de la restauració del campanar efectuada el 2014.
⛪Ermita del Roser
Façana de l'ermita de la Mare de Déu del Roser
HISTORIA
L'ermita de la Mare de Déu del Roser, situada a la plaça de Sant Roc de Vilagrassa, va ser integrada a la trama urbana a mitjans dels anys 90, tot i que durant segles va romandre fora del nucli del poble. Construïda al segle XVI, la seva història presenta dubtes sobre la data de finalització: alguns estudiosos la situen l'any 1561, com Jaume Espinagosa i Joan Yeguas, mentre que altres proposen el 1576. El culte a la Mare de Déu del Roser, popularitzat al segle XVI, va guanyar importància després de la batalla de Lepant (1571).
Un acord registrat el 1580 entre els paers de Vilagrassa i Joan Boleda documenta l'administració de l'ermita, fundada pel rector Jaume Boleda. El 1775 es finança una reforma important, incloent-hi la construcció del porxo, vinculada al barroc popular. A principis dels anys 90, es duu a terme una restauració que posa en valor aquest temple històric, que continua sent un referent cultural i patrimonial de Vilagrassa.
DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA
L'ermita és un petit temple de tres trams, típic de l'estil gòtic del Renaixement, amb voltes de creueria sostingudes per pilars adossats i plementeria de pedra. Les obertures són molt escasses, amb cinc petites finestres: tres a la façana (dues flanquejant la porta i una sobre l'entaulament) i dues més a la paret de l'epístola (una d’elles afegida posteriorment).
Portalada classicista
La portalada és una obra classicista amb una obertura d'arc de mig punt adovellat, flanquejada per dues columnes amb fust acanalat i capitells compostos. Les columnes sostenen un entaulament clàssic amb arquitrau, fris i cornisa, decorat amb l’epigrafia:
SAL / VTA / TE VIRGINE MARIA QVE MVLTV LAVORAVI / T IN / NO / BIS
El templet superior, amb finestra, està flanquejat per columnes llises i presenta un fris amb l’epigrafia:
MARIA DEL ROSER
Porxo barroc
Durant l'època barroca, es va afegir un porxo de tres arcades, sense voltes. També d’aquest període és la inscripció en castellà sota una de les finestres:
A LA LVMBRA / RIA DE N(uest)RA / SE(ñ)ORA DEL RO / SARIO
Escut heràldic
L’últim detall decoratiu de la façana és un escut heràldic amb tres bolets, que fa referència al cognom Boleda, una família important vinculada a l'ermita.
Imatge de la Mare de Déu del Roser
A l'interior de l'ermita es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser, descoberta als anys setanta en una tomba del temple parroquial durant unes obres. Aquesta figura, restaurada a Poblet, ha estat atribuïda a l’artista Guillem Seguer del segle XIV. La peça, feta de pedra amb restes de policromia, representa la Mare de Déu dempeus amb el Nen a la dreta, seguint la tipologia de les imatges gòtiques.
💧Pou de la Plaça del Filador
Vista exterior de l'estructura del pou.
L'estructura actual del pou, recentment restaurada, té característiques pròpies de l'edat Moderna (segles XVI-XVIII), segons les escasses ressenyes disponibles. Es creu que el pou podria correspondre a aquest període o aprofitar una estructura més antiga, ja que als anys vint del segle XX s'hi va localitzar una vil·la romana, indicant la possible disponibilitat d'aigua en la zona. L'estructura que el cobreix sembla ser una construcció més contemporània, probablement de finals del segle XIX o principis del segle XX.
Anteriorment, el pou no estava situat al costat de l'eix de comunicació principal, ja que fins als anys cinquanta l'entrada al poble era pel carrer Ramon Perelló. El pou, possiblement comunal, era clau per abeurar els animals en una societat agrícola i ramadera. Encara avui, tot i que el riu Ondara sovint està sec, el pou manté aigua gràcies a les aigües subterrànies que antigament asseguraven el proveïment d'aigua a Vilagrassa.
DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA
El pou cobert de Vilagrassa és una estructura de rajol amb una volta lleugerament apuntada i una línia ondulant a l'exterior. La porta elevada frontal permet l’accés al pou, mentre que una petita obertura superior facilita la ventilació. A l'esquerra hi ha una altra porta per al manteniment, i una obertura inferior que podria haver estat utilitzada per desaiguar l'aigua en una pica, actualment desapareguda.
A l'interior, l'obertura circular del pou, d'un metre de diàmetre, està envoltada per carreus de pedra ben treballats, amb espais buits que podrien haver facilitat l'accés per al manteniment o per tapar el pou segons el nivell de l'aigua. Aquestes característiques, juntament amb la tipologia dels materials, suggereixen que l’estructura podria ser més antiga que la coberta actual, possiblement d'època romana o medieval, vinculada a una vil·la romana descoberta a la zona.
🏘️Carrer Tàrrega - Anglesola
Façana de Cal Miqueló, ubicada al carrer Anglesola.
Els elements patrimonials més destacats de Vilagrassa es concentren en aquest eix històric, on la monumental església de Santa Maria serveix com a punt de referència. Al llarg d'aquest recorregut, trobem edificis que combinen l'arquitectura dels segles XVI i XVII, com ara portals adovellats i arcs de mig punt. Les façanes de pedra ben treballada i els detalls renaixentistes són testimoni de la rellevància històrica d'aquest conjunt urbà.
Entre els edificis més emblemàtics hi ha Cal Botes, Cal Miqueló, Cal Giró i Cal Fèlix, tots ells amb elements arquitectònics que ressalten el seu valor patrimonial. Tanmateix, en passejar per aquest entorn, es poden observar altres edificis amb grans portals adovellats, llindes amb inscripcions i detalls escultòrics, tot i que alguns es troben en un estat de conservació deficient. Aquests elements ens recorden la importància històrica i arquitectònica que tenia aquesta àrea, un reflex del seu passat pròsper i del seu paper central en la vila. Aquest conjunt de cases i edificis confereix a Vilagrassa un atractiu especial per als amants del patrimoni i de la història local.
🏠Cal Valls
Façana de Cal Valls.
L’edifici destaca per la seva arquitectura tradicional, amb elements que probablement daten del segle XVI. A la planta baixa, el portal adovellat d’arc de mig punt i el pas cobert amb arc apuntat són característics d’aquesta època, utilitzant pedra ben treballada per a les dovelles. Aquests elements són testimonis de la construcció original, que probablement va ser un espai de gran importància dins el nucli antic de Vilagrassa. El pas cobert, a més, dona accés a un carrer interior, aportant funcionalitat i continuïtat a la trama urbana.
A la resta de l’edifici, especialment a les plantes superiors, s’aprecien modificacions posteriors. El primer pis compta amb un balcó central amb barana de ferro forjat, flanquejat per dues finestres senzilles, una d’elles de mida reduïda. A la segona planta, les finestres d'arc de mig punt, més petites, mostren una disposició simètrica que evoca els estils populars dels segles XIX i XX.
Amb una façana arrebossada i pintada en tons neutres, l'edifici combina tradició i modernitat, destacant els elements de pedra com a punt focal. Aquesta construcció és un exemple de l’arquitectura que, malgrat les remodelacions, ha mantingut viva l'essència històrica de Vilagrassa.
🏠Cal Fèlix
Façana de Cal Fèlix.
Aquest edifici de tres plantes destaca per la seva façana amb elements que suggereixen una construcció original dels segles XVI o XVII. A la planta baixa, hi trobem un portal d’arc pla, emmarcat amb carreus de pedra ben treballats, un exemple típic de l'arquitectura civil tradicional de l'època. El treball en pedra aporta solidesa i una clara referència a les construccions tradicionals d'aquell període.
El primer pis compta amb un balcó central amb barana de ferro forjat, emmarcat per una gran obertura de pedra amb línies senzilles, que reflecteix l'arquitectura civil pròpia del moment de la seva construcció. Aquest emmarcat és un detall característic de la seva època, mostrant un disseny sobri però funcional.
Al segon pis, les finestres són més senzilles i modernes, sense elements decoratius significatius, el que indica una reforma posterior, probablement del segle XX. La façana és una combinació d’elements tradicionals, com la pedra, amb acabats més moderns com l’arrebossat, que reflecteixen l'evolució de l'edifici. Així, l'edifici manté l'essència del seu origen, amb adaptacions que han permès conservar-lo fins als nostres dies.
🏠Cal Botes
Façana de Cal Botes.
Aquest edifici senyorial de Vilagrassa, construït l'any 1582 segons la inscripció que es troba al timpà de la finestra principal, és un destacat exemple de l'arquitectura renaixentista local. La seva façana, conservada en molt bon estat, està formada per grans carreus de pedra que reflecteixen la solidesa i l'elegància pròpies de l'època.
A la planta baixa, destaca un portal d'arc de mig punt format per dovelles de pedra ben treballades. Al pis principal, el balcó central, emmarcat per pilastres que sostenen un entaulament coronat per un frontó triangular, i la finestra adjacent amb guardapols motllurat i relleus en forma de pinyes, són elements característics del Renaixement. A més, dues inscripcions a la façana són d'especial interès: una a l'escut sobre la finestra dreta, amb el text "MATEU/BICI", i una altra al frontó del balcó, on es llegeix "MESTRE/MARTI", que podrien fer referència als promotors de l'edifici.
A la part superior, les golfes es diferencien per una sèrie de finestres d'arc rebaixat sota una cornisa marcada. Aquest edifici representa un bon exemple de l’arquitectura civil renaixentista a Vilagrassa, i és un punt d’interès dins el patrimoni històric de la vila.
🏠Cal Giró
Façana de Cal Giró.
Aquest edifici senyorial de Vilagrassa és un exemple destacat de l’arquitectura civil dels segles XVI i XVII.La seva façana, construïda amb carreus de pedra ben treballada, es divideix en tres nivells: la planta baixa, el pis principal i les golfes.
A la planta baixa, el portal d’arc de mig punt, format per grans dovelles de pedra, és un element característic de l’arquitectura de l’època, transmetent solidesa i elegància. Al costat esquerre, hi trobem una porta secundària de línies més senzilles.Al pis principal, les finestres emmarcades en pedra segueixen l’estil de l’època, amb especial atenció a la finestra dreta, decorada amb un frontó triangular, relleus i una petxina al timpà. Aquest detall, juntament amb els pinacles que la flanquegen, reflecteix el classicisme propi del moment de construcció.
Les golfes es distingeixen per una sèrie de finestres d'arc pla, acompanyades per un treball de sgraffito amb motius vegetals que decora la part superior de la façana. Aquest sgraffito, probablement afegit als segles XIX o XX, aporta un toc ornamental que contrasta amb la sobrietat de la pedra.Aquest edifici representa un exemple notable de la riquesa arquitectònica de Vilagrassa, mantenint elements decoratius i estructurals que n'evidencien la seva importància històrica.
🏠Cal Miqueló
Façana de Cal Miqueló.
Aquesta casa situada al centre històric destaca per la seva combinació d'elements arquitectònics històrics i modificacions posteriors. Tot i que els pisos superiors han estat reformats, la planta baixa conserva l'essència de la construcció original, amb un portal de mig punt fet amb dovelles, típic dels segles XVI i XVII. Aquest element és un dels testimonis del patrimoni arquitectònic local.
Un dels aspectes més singulars de l'edifici és el passatge de Lluís Companys, que travessa la casa i ofereix accés a través d'un arc de mig punt amb una lleugera tendència apuntada. Aquest passatge, a més de ser un element funcional, afegeix caràcter i distinció a l'edifici, integrant-lo en l'estructura urbana de manera harmoniosa.
🕳️Lo Sitjar
Plaça del Sitjar.
La intervenció arqueològica realitzada l'any 2014 a la plaça va revelar la presència de set sitges, posades al descobert durant els treballs de rehabilitació de l'espai. D'aquestes, només quatre van ser excavades de manera manual, documentant-se les seves característiques i materials.
La Sitja 1, situada al sud-est de la plaça, conservava el seu rebliment, però només es va recuperar material contemporani. La Sitja 5, al sud-oest, tenia la tapadora destruïda i un rebliment amb restes de carbó i material arqueològic. La Sitja 6 estava afectada per una canonada, i, en conseqüència, va quedar mig destruïda sense trobar-hi restes arqueològiques. La Sitja 7, al centre de la plaça, es trobava intacta, però el seu rebliment també constava de material contemporani.
Pel que fa a les altres sitges, la Sitja 2 tenia una obertura quadrada amb part de la tapadora intacta, mentre que la Sitja 4 conservava una bora de pedres encaixada amb una llosa i contenia fragments de ceràmica d'època moderna.
Els resultats indiquen que les sitges, de secció troncocònica, es van utilitzar durant els segles XVII i XVIII per emmagatzemar gra, i es van abandonar sense ser reutilitzades com a abocadors. Aquesta troballa confirma la funció històrica de l'espai com a àrea d'emmagatzematge anomenada "lo sitjar".
Vista interior d'una de les sitges en el moment de la seva restauració i intervenció arqueològica efectuada el maig de 2014
Les intervencions arqueològiques a la plaça del Sitjar es van desenvolupar del 2 al 9 de maig de 2014. Arran de l'execució del projecte de Recuperació del patrimoni rural i cultural: "fira de l'ametlla" millora i reforma de la plaça del Sitjar i adequació de la sala del local social, projecte inclòs en el programa d'ajuts europeus Leader com a iniciativa de promoció turística, l'Ajuntament de Vilagrassa ha promogut una reforma integral de la plaça. El projecte aprovat l'any 2013, es començà a executar a finals d'aquest mateix any, rebaixant part del paviment de la plaça. Aquests treballs van deixar al descobert cinc sitges, tres de les quals foren excavades pels operaris de l'obra. Des del primer moment ja es va constatar que les estructures estaven en bon estat de conservació, i la majoria d'elles es trobaven reblertes parcialment. Les 5 sitges descobertes un cop retirat el paviment de la plaça són de secció troncocònica, tot i que de diferents mides, i la morfologia i paraments que conformen l'obertura presenten una gran diversitat.
🪧Fita de Montalbà
Fita de Montalbà.
Aquesta fita, situada al camí que condueix al Pont del Teto del Canal d'Urgell, és un element patrimonial de gran interès històric per la seva antiguitat i inscripcions. Tot i el seu estat de conservació deficient, encara es poden apreciar algunes inscripcions, com "MONTALBA" i una creu patriarcal a la cara sud, així com "TERME DEL DUCH DE SESSA" en una altra cara. Aquestes inscripcions ens recorden l'antiga delimitació territorial de Montalbà, un petit terme al sud de Vilagrassa.
Montalbà va ser, durant segles, part de la Baronia de Bellpuig, i a partir del segle XVI, els Ducs de Sessa ostentaven el títol de senyors d'aquesta regió. Així, aquesta fita territorial no només indica els límits d'antics dominis, sinó que reflecteix la rellevància històrica i la vinculació amb una de les famílies nobles més influents d'aquella època, els Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba.
🌊Canal d'Urgell
Vista aèrea del Canal d'Urgell al seu pas per Vilagrassa.
El Canal d'Urgell, iniciat l'any 1829 i inaugurat el 1862, és una de les infraestructures hidràuliques més importants de Catalunya, transformant unes 75.000 hectàrees en una àrea agrícola clau. A Vilagrassa, el canal travessa uns 2,5 quilòmetres al sud del municipi, fent de frontera entre les terres de regadiu i les de secà. En aquest àmbit secà es troba l'Espai Natural Protegit dels Secans de Belianes-Preixana, una àrea de gran valor ecològic.
Tot i que no hi ha estructures com caselles o ponts de pedra, hi ha elements singulars com l'alcantarilla, que permet el pas de l’aigua sota el canal mitjançant una volta de canó de gran bellesa. L'entrada i sortida del canal es distingeixen per arcs de mig punt adovellats, reforçats amb carreus de pedra, aportant una funcionalitat robusta a l'estructura. Aquest conjunt d’elements reflecteix la rellevància històrica i paisatgística del canal, tant per al desenvolupament agrícola com per la seva interacció amb els espais naturals que l’envolten.
🌿Espai Natural Protegit: Secans de Belianes - Preixana
Secans de Belianes-Preixana.
L’Espai Natural Protegit dels Secans de Belianes-Preixana, situat a la plana de l'Urgell, inclou una part significativa del territori de Vilagrassa. Aquest espai és de gran importància ecològica i paisatgística, amb zones de secà que contrasten amb el regadiu proporcionat pel Canal d’Urgell, que en fa de frontera al sud del municipi.
El Tossal de Montalbà i el Tossal de Montperler són elements prominents dins d'aquest entorn natural, oferint una rica diversitat de flora i fauna adaptada a les condicions àrides dels secans. A més, el Mas de l’Estadella, una construcció històrica, complementa l’atractiu cultural i paisatgístic de la zona.
Aquest espai acull diverses espècies protegides, especialment aus estepàries, i constitueix una reserva natural d'alt valor per a la conservació de la biodiversitat. L'equilibri entre el secà i les zones de regadiu crea un mosaic agroforestal que defineix la singularitat d'aquest territori de Vilagrassa.
🌿Espai Natural Protegit: Anglesola - Vilagrassa
Secans d'Anglesola-Vilagarssa.
L’Espai Natural Protegit d’Anglesola-Vilagrassa, que s’estén pel nord del municipi de Vilagrassa, així com pels municipis d’Anglesola i Tàrrega, és un indret de gran valor ecològic. Situat al nord de Vilagrassa, per sobre del riu Ondara i de l’autovia, aquest espai es caracteritza per la seva diversitat d’espècies d’aus, especialment les estepàries, i per un paisatge de secans que ha estat preservat al llarg del temps.
A més dels valors naturals, l’espai ofereix un ric patrimoni arquitectònic rural, amb la presència de cabanes de tàpia i de volta, testimonis del passat agrícola de la zona. També es poden trobar nombroses fites de terme que defineixen els límits històrics del territori. El terreny, majoritàriament pla, és ideal per a activitats recreatives com caminades i passejades amb bicicleta, oferint una experiència tranquil·la en un entorn natural privilegiat. Aquesta combinació de natura i cultura fa de l'espai un lloc perfecte per a descobrir el paisatge i la història local.
🌾L'Entollada
L'entollada.
El riu Ondara recorre aproximadament dos quilòmetres pel nord del municipi de Vilagrassa, sovint amb un cabal molt reduït o fins i tot sec durant períodes llargs. En el passat, aquest riu albergava peixeres, però aquestes han desaparegut amb el temps. No obstant això, l'Entollada continua sent un espai natural destacat, resultat d'una petita resclosa que ha creat una zona humida.
L'Entollada, amb el seu canyissar, proporciona un entorn ideal per a la fauna local, actuant com a refugi i lloc de reproducció per a mamífers, aus i rèptils. Aquest espai humit connecta de manera natural amb l'Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa, oferint un paisatge ric en biodiversitat. A més, el terreny pla que envolta l'Entollada és ideal per a caminades i passejades amb bicicleta, oferint una experiència tranquil·la i en contacte amb la natura.
Aquest indret representa una combinació única de patrimoni natural i cultural, destacant-se com un punt d'interès dins el paisatge de Vilagrassa.
🕊️Espais de Memòria
Resta d'un refugi de la Guerra Civil.
Durant l'estiu i la tardor de 1938, en plena Guerra Civil, es va construir una línia de defensa a Catalunya per reforçar la resistència de les forces republicanes davant l'avanç franquista. Aquesta línia, que incloïa el Canal d'Urgell com a barrera natural, va ser concebuda sota la direcció del GERO (Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental). El canal es va convertir en una estructura defensiva clau, complementada amb búnquers, nius de metralladora, trinxeres i observatoris d'artilleria, especialment en punts elevats.
A Vilagrassa, a l'oest del municipi i prop de Bellpuig, encara es conserven diverses d'aquestes fortificacions, situades al voltant del Canal d'Urgell i als Tossals de Montcofre i les Tosses. Aquestes estructures tenen un gran valor històric, ja que formen part del sistema de fortificacions que tenia com a objectiu frenar les tropes franquistes i protegir l'última línia de defensa republicana en aquesta zona.
Així mateix, encara es conserven restes de refugis de la Guerra Civil.
Resta d'un refugi de la Guerra Civil situada dins el casc urbà.